Tres tirades del tot recomanables conformen aquesta via d’esperit esportiu. El colofó, la placa de l’Escut on tenim la verticalitat garantida del primer a l’últim metre. Anteriorment però, haurem d’haver gaudit de la sensacional planxa del segon llarg, pura delícia a base de forats i cigrons cantelluts. L’orientació est garanteix ombra a partir de les…
Més interessant del que pugui semblar a priori el Cargolet esdevé un bon complement per arrodonir el dia si escalem a la Granota. Totalment equipada, bona roca i un agradable V grau de cap a peus en són les credencials. Aproximació: Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir…
Al Frare Gros hi conviuen dues realitats oposades, la vertiginosa contundència del vessant nord i assolellada amabilitat del vessant sud, que alhora domina la banda de migjorn dels Alts Frares. L’Agulla fou un dels objectius inicials dels pioners, i fou Lluís Estasen qui primer petjà el cim obrint-hi la via Normal l’any 1921 i tres…
Entre tot el guirigall de vies de la Granota hi trobem aquesta petita perla. Poc repetida, amaga algun passatge força engrescador, sobretot a la part superior, quan amb dos intel·ligents flanquejos sobre el buit ens plantem al cim de l’agulla. Totalment equipada, només necessitarem cintes per poder gaudir del bon rocam que aprofita àvidament la…
Al vell mig dels Alts Frares, talment com un contrafort del Frare Gros hi trobem el conjunt de les Cristobalites, encarades al sud cercant l’escalf de la solellada vessant de migjorn. La Superior és fàcil de distingir mercès al característic diedre que parteix per la meitat el cara sud de l’agulla. D’una evidència primària, convida…
Potser per la proximitat imponent del Dit, la Fàcil passa ràpidament a un segon pla. No obstant el característic diedre que domina la cara sud de l’Agulla és massa llaminer per ser ignorat, i és l’excusa de la poc repetida Aresta Brucs, una altra delícia dels Frares Encantats. La via fa un us mínim de…
Entranyablement deliciosa, l’Aresta Brucs del Ditet, per on s’enfila l’Auqué-Muñoz, és un gaudi per les esperits sensibles. Estreta i allargassada recorda un tobogan, amb un inici poc vertical que es trempa progressivament fins arribar al cim. Si la via és una petita joia, l’enclavament completa una experiència magnífica, on els tons verds del boscatge contrasten…
El Sòcol del Montroig passa pràcticament desapercebut malgrat la seva gens menyspreable alçada. D’aspecte més aviat lúgubre i tallat per un parell de feixes que li treuen continuïtat i ambient, hi trobem poques línies obertes que s’atreveixin a atènyer la gran feixa que la separa de la contundent Paret dels Sostres. Si deixem de banda…
La Boteruda és la tercera Agulla d’aquesta mena de carena en miniatura que conforma juntament amb els Merlets i el Gep Llarg. Com totes elles, i no podia ser d’altre manera, posseeix una deliciosa Aresta Brucs, breu, fàcil però no per això menys interessant. En aquest cas endemés hi acompanya una roca de primera i…
Curta escalada de dificultat molt moderada paral·lela a l’Aresta Brucs de l’Agulla, de la que acaba aprofitant els darrers metres. La roca hi és bona i les assegurances abundants. Molt ràpida, a combinar amb itineraris veïns. Aproximació: Després de deixar el cotxe a Can Maçana hem de prendre la pista que ens porta fins al…
La Serra del Canals tanca la plana d’Oliana cap al nord, formant una muralla de dimensions gens menyspreables. Malgrat això, mai ha estat un objectiu prioritari pels escaladors car a priori la seva roca conglomerada de consistència més aviat dubtosa no convida a l’escalada. No obstant hi ha uns poc itineraris oberts que cerquen la…
Curta i poc transitada l’Aresta Brucs dels Merlets és una escalada força interessant. Contràriament al que ha passat amb les seves veïnes, domesticades a cop d’expansió, aquesta conserva bona part de la seva essència. Una primera tirada amb certa exposició mena al peu de la bola somital, que es supera aprofitant una fissura de roca…
Segurament es tracta d’una de les vies més repetides de la Pala del Coll; roca de primera, mantinguda i totalment equipada en són sens dubte els principals motius. Agradable i ràpida de fer és la cirereta del pastís per arrodonir una jornada d’escalada a l’agraït Montroig. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com…
Com la majoria d’Agulles que conformen el Serrat de Ponent la Peluda té una contundent cara oest que contrasta amb l’amabilitat de la seva Aresta Brucs. Gens complicada posseeix l’al·licient d’estar molt poc tocada, conservant la seva naturalesa original. Amb dues cintes en tindrem prou per gaudir de l’Aresta i el magnífic ambient que l’envolta….
Amagat sota el Coll de Porta el seu Sòcol passa discret. No obstant si decidim baixar fins al peu de la paret descobrirem un interessant mur amb prou entitat per ser escalat; a més a més, com a premi a la nostra curiositat podrem gaudir d’una dolomia de força qualitat. Pel que fa a la…
D’una bellesa primaria, l’Aresta Brucs del Senatxo esdevé per dret propi una de les petites joies poc transitades que trobem escampades per la geografia Montserratina. Atrevida i audaç només serà apreciada en la seva justa mesura per aquelles ànimes enfiladisses que saben veure la bellesa no en els números sinó en la senzillesa d’allò que…
L‘Àngel Borràs no deixa de ser una més de les moltes vies que trobem a la crivellada paret del Devessó. Com totes, aprofita amb avarícia el peculiar calcari d’aquest singular frontó del Berguedà per traçar-hi una línia irregular, amb una primera part excel·lent i un final per oblidar. L’equipament, com a la majoria de vies…
La Shar-Strep es troba banda nord est de l’agulla. Es tracta d’una via de dos tirades completament equipada amb parabolts. Amb un primer llarg prou interessant esdevé una opció més per conèixer el cim de l’Agulla o per completar la jornada si ens trobem per la zona. Per repetir-la només caldran les cintes exprés. Aproximació:…
Ben poques són les Arestes Brucs que queden sense domesticar. Un estil d’escalada, marca de la casa que, lentament i a cop d’expansió s’ha anat perdent en favor d’una seguretat mal entesa. No obstant, amb una mica de sort encara podem gaudir d’aquesta escalada que ben bé sembla una reminiscència d’altres temps on el múscul…
Salvatge i solitari el Doll és paradigma d’escalada d’aventura. Allunyat de modes i corrents, sobretot pels seu rocam de consistència variable, posseïx un grapat d’itineraris d’allò més llaminers on les fissures i les xemeneies marquen el camí a seguir. Quan la paret principal gira cap a l’oest trobem una enorme llastra amb entitat d’agulla que…
Del vessant est del Dumbo hi destaca la canaleta per on s’enfila l’Edelweiss. Mirant-ho de lluny es veu una escalada ben llaminera, amb la lògica que li dona la cicatriu vertical que aprofita. Un cop posats en el fregat la cosa canvia; l’escalada esdevé poc evident, sobretot fins que no entrem a la canaleta. Oimés…
A la banda sud-est de l’agulla hi trobem aquest discret itinerari. Completament equipat, només haurem de menester les cintes exprés. Poc interessant, sols per si volem accedir al cim del pinacle o si ens trobem per la zona i necessitem acabar d’omplir el dia amb una escalada ràpida. Aproximació: Des de Can Massana en dirigim…
La Francesc Casanovas és la via d’oferta dels Plecs, grau moderat, roca de primera i sobretot, ben equipada, res a veure amb les seves veïnes. La via és agradable, un segon llarg molt bo de típica finura montserratina, contrasta amb un cinquè del tot forçat, intentant no trepitjar massa l’Aresta del Sol. L’ascensió pot acabar…
A la part baixa de la Canal del Migdia, talment com el sentinella custodi dels Plecs de llibre, la Cajoleta s’alça dissimulada. Amb un vessant sud característic, tombat a la base i més trempat a mida que ens acostem al cimall, l’Aresta Brucs esdevé una ruta 100% lògica, resseguint tota la banda sud per finalment…
Molt semblant a la Sensenom, la Normal de l’Ànec també coneguda com GAM, guanya el cim d’aquesta agulla aprofitant la rampada vessant sud; una grimpada senzilla però plena de lògica oberta a la dècada dels 40. Seria una via ideal per iniciar-se en l’escalada clàssica montserratina si no fos perquè actualment es troba equipada amb…
Hi ha una categoria d’agulles a Montserrat del tot especials: són les agulles disimulades. És un tipus de monòlit que només un montserratí avesat pot distingir i situar. L’Agulla Alta de la Miranda sens dubte pertany a aquest grup. D’una entitat prou eloqüent resta discretament amagada al capdamunt de la Canal de l’Ou, tot just…
L‘Agulla Manolito García es troba a la part alta de la banda de ponent de la Canal Ampla, encabida discretament entre l’Ou de Colom i la Torta; potser per aquest motiu passa desapercebuda a les mirades neòfites. El cert és però, que el vessant est té prou entitat com per esdevenir objectiu de l’escalador àvid…
La Canal Ampla marca el límit entre Agulles i Frares. Un riu de verdor al vell mig d’un bosc de pedra, i al capdamunt, traient el cap altiu el Caputxó d’en Semir. Curiosa Agulla de modestes dimensions si venim del sud, quan guanyem el cim i fitem cap el nord topem amb el més vertiginós…